Benestar personal

La professió de músic, o el seu estudi, pot comportar algunes DIFICULTATS:

  • Alts graus d’exigència

  • Altes expectatives professionals.

  • Conviure en ambients d’alta competitivitat

  • Estrès continuat

  • Incerteses laborals i professionals

  • Risc de lesions

  • Fatiga i monotonia degudes a rutines, horaris i hàbits d’estudi

  • Etc.


La manca de benestar personal pot afectar el músic per dues vies:

  • Disminuint el seu rendiment professional

  • Condicionant la seva qualitat de vida personal en general.

El malestar pot oscil·lar des d’un simple sentiment d’insatisfacció vital, com en tantes altres professions, o adquirir una dimensió més insidiosa que pot arribar a derivar en un trastorn mental de menor o major intensitat.

  

Entre els trastorns més habituals en la professió de músic podem trobar-hi:

  • Ansietat (originada per l’excés de pressió, metes professionals, el perfeccionisme i les incerteses professionals)

  • Estrès i burnout (deguts a l’excés i dispersió de treball i a la necessitat de compaginar la docència amb la pràctica interpretativa)

  • Ideacions i conductes obsessives (derivades de la necessitat de control i perfeccionisme)

  • Depressió (a causa de sobrecàrrega de treball o pressió, d’insatisfacció crònica sobre el propi rendiment o estatus professional, sentiment de fracàs, baixa autoestima, lesions)

  • Addicció a l’estudi (originada per sentiments d’inseguretat, de perfeccionisme, de buidor existencial)

  • Trastorns de conducta alimentària (generalment associats a perfeccionisme o per compensar sentiments d’insatisfacció existencial)

  • Estrès post-traumàtic (pot aparèixer després d’alguna lesió important, també després de situacions d’alt impacte emocional com, per exemple, una mala experiència amb un professor o en una actuació en públic)

Aquestes problemàtiques poden veure’s modulades en funció de l’instrument i del tipus de pràctica professional (p. ex., solista o en grup/orquestra, tipus de repertori, disponibilitat per l’estudi i el descans).

COM PODEM AFRONTAR AQUESTES SITUACIONS?

 

El més aconsellable és poder anticipar-se al màxim possible a l’aparició del malestar en la seva forma més intensa, abans que pugui derivar en un trastorn de major magnitud. Davant els primers indicis de malestar persistent, pot ser beneficiós poder-hi reflexionar i corregir allò que no acabi de funcionar del tot bé.

Si el malestar ja ha adquirit una dimensió considerable i afecta de manera important la qualitat de vida o el rendiment professional, convé poder consultar un especialista. A través d’una acurada avaluació de la problemàtica en coneixerem les causes i les vies per poder-les solucionar.

El psicòleg musical coneix els factors de risc dels músics i l’estil de vida a que es veuen sotmesos molt sovint. També coneix la manera de pensar i sentir del músic i el lloc que ocupa la música en la seva vida. 

Poder-ne parlar i conèixer millor com reaccionem a les diferents situacions que genera la professió de músic pot resultar de gran ajut. Segons la problemàtica disposarem de diverses eines i estratègies terapèutiques que potenciïn l’autoconeixement i l’adquisició de nous recursos personals per afrontar la professió de músic.