Alt rendiment
L’alt rendiment és un concepte provinent de la psicologia de l’esport que pot resultar de gran utilitat en la música:
L’alt rendiment estudia la relació de la qualitat de l’estudi amb el rendiment en les actuacions.
Donem per fet que la professió de músic comporta dedicar moltes hores a l’estudi i a la preparació del repertori. Però cal preguntar-se:
-
Totes aquestes hores proporcionen un rendiment suficient?
-
Quin tipus d’estudi afavoreix millor l’aprenentatge en el cervell?
Davant la responsabilitat que suposa la professió de músic, s’adopten estratègies quantitatives per assegurar els resultats. La màxima “quant més s’estudia, millors resultats s’obtindran” acaba guiant la qualitat de l’estudi. Però no sempre és així, l’alt rendiment depèn de la qualitat de l’estudi.
Des de la psicologia de l’esport i la neurociència cognitiva estan sorgint noves propostes sobre l’optimització de l’aprenentatge de destreses motores i la memorització:
Enlloc de repetició quantitativa es facilita l’auto-organització neuronal.
El disseny de les pràctiques d’estudi s’adapta a cada aprenentatge i aprenent de manera flexible i creativa:
No s’ensenya la solució directament, s’aprèn a solucionar.
El paper de la percepció, l’atenció i la gestió mental és primordial (es defuig la robotització).
S’analitza el sentit de l’error enlloc de defugir-lo.
La fatiga mental i muscular, així com la manca de concentració i motivació, són tingudes en compte i reben plena atenció.
Recents investigacions sobre el comportament de sistemes complexos estudien la relació entre ment i moviment:
- Pedagogia no-lineal
- Comportament emergent
- Auto-organització
- Percepció-Acció
- Perspectiva ecològica
- Constraints-Led Aproach (CLA), Differential Learning (DL).
El psicòleg musical les adapta a les característiques de la música incorporant-hi una major dimensió cognitiva i emocional