Cervell amateur vs. cervell professional (1)

Una de les aportacions més significatives i fascinants per part de la neurociència a la comprensió del funcionament del cervell humà en relació amb la música ha consistit en una sèrie d’estudis analitzant les diferències entre el cervell d’un músic aficionat i el d’un músic professional. A través de comparatives de neuroimatge (ressonància magnètica funcional), els neurocientífics han constatat que l’aprenentatge sistemàtic i intensiu de la música comporta canvis importants a nivell morfològic i funcional en el nostre cervell a mig i llarg termini.

Més enllà de la curiositat i, fins i tot, de la lògica obvietat d’aquesta constatació, aquests estudis permeten, sobretot, aprofundir en la comprensió de l’aprenentatge musical. Poder observar amb major detall i precisió com el cervell processa i representa la informació musical obre la porta a reconsiderar, al seu torn, com s’adquireix aquesta informació.

El primer que podríem esperar d’aquests estudis és que confirmessin que l’expertesa del músic professional es basa en canvis essencialment quantitatius en el cervell; a major formació i entrenament, es donaria una major quantitat d’informació emmagatzemada. Allà on un músic aficionat hauria acumulat una quantitat determinada d’informació, el professional n’hauria acumulat infinitament molta més quantitat. Per tant, el major domini musical seria fruit, principalment, de la disponibilitat de més coneixements, podríem dir d’una major potència bruta.

Però, per contra, els estudis de neuroimatge han demostrat que el factor quantitatiu no és el més determinant a l’hora d’explicar les diferències entre el cervell professional i l’amateur. Òbviament, s’aprecien àrees molt més desenvolupades i extenses implicades en l’activitat musical que mostren una major activació cortical (motrius i sensorials, especialment), però, a més d’aquest increment de neurones dedicades a funcions relacionades amb la música, s’aprecia, sobretot, una estructuració força diferent de les diferents àrees cerebrals implicades amb la música.

En efecte, quan observem les diferències entre el cervell d’un músic aficionat i un de professional, s’aprecia que el professional activa àrees que l’aficionat no fa servir. A mesura que acumula hores d’aprenentatge, el cervell del músic professional va mostrant importants canvis organitzatius; àrees que en el músic aficionat pràcticament no s’activen, participen molt intensament en el cas del músic professional. Igualment, es perceben connexions més riques i complexes entre aquestes àrees.

Per últim, s’aprecia una major reorganització de la informació emmagatzemada o memoritzada (els aprenentatges). A partir d’un punt, la informació del músic professional o expert, s’optimitza per poder ser gestionada de manera més eficaç i eficient. A través d’un procés anomenat autoorganització, el cervell reorganitza la informació adquirida inicialment de manera que, enlloc de la quantitat, la millora en el rendiment sigui deguda a la qualitat de com està emmagatzemada o memoritzada aquesta informació en les diferents àrees cerebrals. Aquest fet s’aprecia, també, en esportistes professionals i, sobretot, en esportistes d’elit.

>>>>> Cervell amateur vs. cervell professional (2)
© Marià Gràcia

© Marià Gràcia

Músic & Psicòleg

Share on whatsapp
Share on email
Share on twitter
Share on facebook
Share on print

Cursos, formació permanent, xerrades

  • Xerrades divulgatives

  • Cursos de diversa durada:

    • Breus (un matí o una tarda)

    • Mitjana durada (un dia matí i tarda)

    • Durada variada (diverses sessions a acordar en funció de la temàtica)

  • Diversos formats:

    • Tot el claustre

    • Per departaments o àrees

    • Grups reduïts de professorat

    • Equips directius

  • També adreçats a l’alumnat

    • Només alumnes

    • Alumnes i professorat

    • Diverses mides de grups en funció de la temàtica

Atenció individualitzada

  • Músics professionals:

    • Plena discreció i confidencialitat.

    • Suport en situacions d’estrès, ansietat o rendiment professional.

    • Informació i suport sobre alt rendiment.

    • Benestar personal i professional.

  • Estudiants:

    • Plena discreció i confidencialitat.

    • Orientació acadèmica, opcions de futur, dubtes sobre opcions de professionalització.

    • Identificació i/o diagnòstic en situacions excepcionals:

      • Altes capacitats

      • Problemes d’ansietat o de concentració

      • Problemes de motivació o de rendiment

  • Assessoraments a famílies:

    • Avaluació psicològica

      • Intel·ligència

      • Personalitat

      • Dificultats d’aprenentatge

    • Orientació acadèmica

    • Suport en situacions problemàtiques

      • Relació amb companys o professors

      • Problemes de conducta

      • Baixa motivació i baix rendiment

Assessorament a centres educatius

  • Totes les etapes educatives (elemental, professional o superior)

  • També centres d’ensenyament general (primària i secundària)

  • Atenció a nivell de centre, departaments o professorat.

 

  • Avaluació psicopedagògica:

    • Grups i alumnes individuals

    • Detecció d’altes capacitats

    • Intel·ligència, aptituds escolars, TDAH, dislèxia, etc.

  • Orientació escolar:

    • Canvis d’etapa

    • Itineraris professionals

  • Dificultats d’aprenentatge:

    • Assessorament al professorat

    • Orientació i atenció a alumnes i famílies

  • Consultes de casos concrets

    • Dinàmiques de grup

    • Problemes de comportament

  • Formació permanent