Al primer article, hem començat a exposar les principals diferències de base que s’aprecien entre el cervell del músic aficionat i el professional. Com hem comentat, aquestes diferències, a més de quantitatives, són sobretot qualitatives i expliquen la millora del rendiment relacionada amb la intensitat i la durada de la formació o entrenament.
A grans trets, la característica més destacable d’aquestes diferències consisteix en una major participació de l’hemisferi esquerre en el músic professional:
- L’hemisferi esquerre està associat al processament lògic de la informació i a la parla.
- Aquesta modalitat de processament és de tipus deductiu, analític i seqüencial, a través de cadenes lògiques d’argumentació i raonament.
- La informació que manipula és de tipus lògic-simbòlic, digital i abstracte.
- El coneixement s’articula a través de la combinació lògica d’elements discrets.
El músic aficionat processa la informació musical principalment amb l’hemisferi dret i utilitza l’esquerre com a suport complementari ocasional:
- L’hemisferi dret està associat al processament analògic de la informació.
- L’hemisferi dret és el principal responsable del processament de la informació viso-espacial (formes, figures)
- La modalitat de pensament és de tipus inductiu, simultani i sintètic, a través de representacions de tipus associatiu.
- La informació que manipula és analògica i concreta.
- El coneixement s’articula holísticament a través de formes globals.
Aquestes característiques comencen a donar-nos informació molt significativa sobre la diferent manera de processar la informació musical entre amateurs i professionals. Bàsicament, podem apreciar com, a mesura que progressa la seva formació i entrenament de manera sistemàtica i intensiva, el músic professional anirà processant la música de manera lògica, analítica i simbòlica, mentre que l’amateur ho farà de manera analògica i holística:
- El músic aficionat percep i processa la música com un tot indivisible. La melodia és un element concret, una forma determinada que no està composta de parts o elements combinats entre si.
- El músic professional percep i processa la música com una suma d’elements combinats de manera lògica, seguint unes regles sintàctiques.
- El músic aficionat difícilment podrà modificar la representació mental que ha realitzat d’una música, com a molt alguns detalls afegits i l’adquisició de soltesa a força de pràctica.
- El músic professional anirà enriquint la representació mental d’una música i fins i tot n’evolucionarà la seva versió a base de noves combinacions d’elements o la incorporació de noves regles sintàctiques més complexes.
- El músic aficionat interactuarà principalment amb la música de manera intuïtiva i sovint implícita i inductiva.
- El músic professional interactuarà amb la música tant de manera intuïtiva com racionalment, però amb un predomini de l’explicitació a partir de proposicions lògiques i una alta capacitat d’anàlisi deductiva.
Ens trobem, per tant, amb dos perfils molt diferenciats de tractar una mateixa realitat. Mentre que un músic aficionat percebrà una melodia com un tot compacte, una silueta o forma indivisible, el músic professional la percebrà com el resultat d’una combinació lingüística d’elements i regles. En un cas parlarem d’un processament analògic i en l’altre digital. El que és important, aquí, es subratllar com una mateixa realitat musical serà viscuda de manera tan diferent entre uns i altres segons el nivell de formació musical rebut. No solament el músic professional haurà dedicat més temps i energies al seu entrenament o formació, sinó que la seva manera de pensar la música li permetrà una flexibilitat i riquesa cognitiva superiors.
Podem acabar d’entendre aquestes dues maneres de processar i representar la informació à través d’un exemple prou entenedor:
- Imaginem que demanem a dues persones que dibuixin sobre un paper una casa que tenen davant seu. Una d’elles és una persona sense cap coneixement específic sobre dibuix ni arquitectura i l’altra és arquitecta amb coneixements de dibuix tècnic. És a dir, tenim un aficionat i un professional.
- Imaginem, a més, que la persona aficionada té prou traça intuïtiva pel dibuix; com a mínim, podem afirmar que no està negada pel dibuix i es defensa prou bé amb un llapis a la mà.
- El dibuix que farà l’aficionat estarà processat principalment per l’hemisferi dret de manera analògica i holística. Dibuixarà la silueta, hi afegirà detalls, es guiarà de manera més o menys intuïtiva pel que fa a qüestions proporció i perspectiva, etc. El resultat podrà tenir força semblança i resultar interessant, però el que cal considerar és com ha percebut i processat la informació per convertir-la en dibuix. Aquesta persona copsarà la casa com una forma prou global, sense analitzar les relacions lògiques entre cada part i element.
- Per contra, el dibuix realitzat per l’arquitecte estarà processat principalment per l’hemisferi esquerre de manera lògica, seguint tot un conjunt de principis i regles que garanteixin la justa i precisa relació entre les parts, de les quals en sorgirà l’estructura o forma final. És a dir, analitzarà visualment la casa i traduirà aquesta anàlisi a símbols que l’ajudin a reproduir-la amb la major coherència possible (començarà pels fonaments, pujarà les parets, afegirà el terrat, etc.)
Amb la música passa exactament el mateix. Els cantaires d’una coral amateur percebran cada veu com una silueta melòdica difícil d’articular en elements mesurables; els cantaires d’una coral professional, podran mesurar cada element de la melodia i manipular-lo de mil maneres diferents. En els primers, ja sabem que un cop apresa d’una manera costarà molt introduir canvis en la manera de cantar (és un tot compacte) i, per contra, en els segons cada director podrà demanar-los tot de matisos variats.
