Tot allò que aprenem, sigui el tipus de coneixement que sigui, s’emmagatzema a la memòria, en el nostre cervell. Hi ha diferents tipus de memòria, localitzades en diferents àrees del cervell, segons la modalitat de la informació a codificar i registrar. Així, per exemple, la informació verbal, motriu o visual s’emmagatzemarà en àrees diferents a través de complexes xarxes de neurones connectades entre si. És important tenir present que, per tant, qualsevol coneixement de caire multimodal o multisensorial exigirà múltiples registres de memòria simultanis en diferents àrees del cervell. Per exemple, agafar al vol una pilota, requerirà, com a mínim, la participació de la memòria visual i motriu; en el cas de la música, tocar una simple sèrie de sons amb un instrument incrementarà notablement el nombre de memòries participants (motriu, auditiva, visual, tàctil, lògica-verbal, emocional, etc.).
Podem denominar representacions mentals a aquestes codificacions de memòria en el nostre cervell. A través de les representacions mentals, construïm una imatge interna d’aquelles realitats amb les quals interactuem cognitivament. No són reflexos passius i fidels de la realitat, són construccions dutes a terme a partir de la nostra capacitat prèvia de codificar i simbolitzar la informació (d’aquí el constructivisme com a paradigma epistemològic i la gran dificultat en establir criteris d’objectivitat i veritat).
Una de les claus essencials de tot aprenentatge és, sens dubte, desxifrar i entendre com es construeixen les representacions mentals que el conformen. Donat que, com hem dit, cada dimensió d’una conducta o coneixement necessita la seva pròpia representació mental específica, ens trobem davant dues exigències bàsiques, en aquest sentit: entendre com es representa mentalment cada una d’aquestes dimensions o modalitats i, no menys important, saber com es coordinen entre si cada una d’aquestes representacions.
L’objectiu metodològic i didàctic de tota pedagogia hauria de ser, per tant, explicar a nivell neurocognitiu el què, el com i el per què de les representacions mentals que conformen tot aprenentatge:
- El què ens aclareix quin tipus d’informació necessitem representar en el nostre cervell, quin tipus de coneixements conforma i com estan constituïts a nivell de modalitats.
- El com ens aclareix la manera com construïm cada una d’aquestes diferents representacions mentals, la via a través de la qual el cervell acaba incorporant cada coneixement a cada àrea cerebral corresponent i com aconsegueix coordinar-los entre si amb precisió. En definitiva, com aprenem.
- El per què ens aporta la clarividència científica de la coherència i efectivitat d’aquestes pràctiques pedagògiques. Per tal, d’evitar la inèrcia de pràctiques inspirades en simples intuïcions o suposicions, cal poder argumentar i justificar per què creiem que una manera d’aprendre és més efectiva i vàlida que una altra.
I, no menys important, aquests interrogants metodològics i didàctics han de respondre a una pregunta d’ordre superior: per a què aprenen tot això? És a dir, revisar a nivell educatiu el sentit i utilitat dels aprenentatges i, sobretot, la manera d’adquirir-los. Aprenem per a desenvolupar-nos personalment i aquest desenvolupament no el conformen, només, els continguts adquirits sinó, sobretot, com els hem adquirit. Hi ha aprenentatges forçats, violents, irrespectuosos amb l’aprenent, que el posicionen com un simple receptor passiu; hi ha altres aprenentatges conscients, que conviden a l’aprenent a considerar el seu rol en el propi aprenentatge, a respectar-se a si mateix, a considerar la qualitat del propi procés d’aprenentatge com a indicador de la seva actitud davant la vida i del saber.
Podem afirmar, sense por a exagerar, que conèixer a fons el concepte de les representacions mentals i la seva aplicació a l’aprenentatge musical pot ajudar a bastir els fonaments d’una visió científica de com aprenem música.
