Com hem vist, el concepte de les representacions mentals permet operativitzar l’aprenentatge musical de manera força efectiva. Per un costat, possibilita la clara diferenciació neurològica dels diferents continguts d’informació de que està format el fet musical i, per l’altre, ajuda a comprendre els processos neurocognitius a través dels quals es basteix seu aprenentatge. Dit d’altra manera, les representacions mentals permeten distingir i categoritzar les diferents dimensions que conformen l’aprenentatge musical i tractar-les de manera particularitzada per augmentar l’eficiència del seu aprenentatge tot procurant adaptar-lo al màxim possible al funcionament òptim del cervell.
Entrant en detall, el primer que hem de considerar és que hi ha diferents tipus de memòria en el cervell humà. Més enllà de l’àrea específica on es registri cada tipus d’informació, la memòria es divideix en diferents modalitats segons l’ús que es farà de la informació memoritzada. Així, tenim una primera gran divisió formada per la memòria explícita i la implícita:
- La memòria explícita es dedica a coneixements que podríem caracteritzar com a “conscients” (explícits). Són aquells sabers que podem verbalitzar, significar i argumentar (conceptes, fets, idees, raonaments lògics). Sovint se l’anomena memòria semàntica i sol ser intencional (per exemple, saber raonar les diferències entre el barroc i el classicisme o el funcionament del mecanisme del piano).
- La memòria implícita s’encarrega d’aquells coneixements de tipus més “inconscient” (implícits). Són aquells sabers de tipus més pràctic que costa explicar i justificar per què els sabem fer i, a vegades, fins i tot, com els hem après (moviments, hàbits, respostes emocionals). Sol ser involuntària malgrat l’haguem pogut aprendre de manera conscient i intencionada (per exemple, saber llegir les notes d’una partitura).
Aquesta distinció resulta essencial per dos importants motius: per un costat, no aprenem de la mateixa manera els continguts de la memòria explícita que els de la implícita i, per un altre, la recuperació d’aquests coneixements té lloc de manera força diferenciada segons el tipus de memòria a què pertanyin. Aquestes consideracions resulten determinants per analitzar, comprendre i avaluar la efectivitat i eficiència de tot plantejament pedagògic musical:
- L’aprenentatge de la memòria explícita es basa en el raonament lògic, en la construcció de significats, en la comprensió i en la memorització expressa de fets i conceptes. La recuperació de la informació sol ser voluntària i controlada per la consciència, generalment amb sentiments d’esforç. Aquests aprenentatges poden ser modificats amb relativa facilitat.
- L’aprenentatge implícit es basa, per contra, en processos associatius, preeminentment arbitraris, basats en la repetició sistemàtica, la imitació o la cerca de patrons de regularitat implícits. La recuperació de la informació és majoritàriament automàtica acompanyada d’una baixa sensació d’esforç però amb un marge de control a vegades força baix. Són aprenentatges sovint força resistents a la seva modificació.
Donat que, com hem vist anteriorment, el fet o realitat musical es representa en el nostre cervell de manera multimodal, ens trobarem manipulant informació que haurà de ser emmagatzemada tant a la memòria explícita com a la implícita. Això voldrà dir que haurem de compaginar diferents modes d’aprenentatge simultàniament, cada un d’ells amb les seves lleis i peculiaritats, així com el seu propi ritme d’adquisició i consolidació del coneixement.
Evidentment, aquesta diversitat afegeix força complexitat a l’aprenentatge musical. Per un costat, obliga a una gestió de l’atenció ben àgil i flexible a i fi efecte de poder atendre cada modalitat en el moment que pertoca i amb la cura que necessita; per un altre, obliga a respectar i compaginar diferents velocitats d’aprenentatge simultàniament segons el contingut d’informació que es pretengui memoritzar. Aprendre música, per tant, exigeix, en gran mesura, una gran capacitat estratègica per organitzar i gestionar aquesta pluralitat d’aprenentatges simultanis.
