La partitura ha representat, en bona manera, una mena d’elixir de la vida per a la música. Sense l’escriptura i la lectura musical, un art tan efímer com la música hauria quedat condemnat a la tirania de l’instant i totes les limitacions que aquest comporta en forma d’oblit. Evidentment, no totes les músiques han depès de la partitura, només aquelles que han transcendit l’àmbit d’allò tradicional o popular i han desenvolupat culturalment un univers simbòlic d’una certa complexitat. Igualment, l’aparició dels suports d’enregistrament audiovisuals ha permès immortalitzar algunes manifestacions musicals sense la necessitat de transcriure-les en una partitura.
Tot i els seus innegables avantatges, però, la lectura musical va acompanyada darrerament d’una certa ombra de sospita a nivell pedagògic musical. Tot allò que sembla tenir d’elixir, per un costat, també semblaria tenir-ho de verí, per un altre. Moltes veus han denunciat la tirania de la partitura, el seu paper en la despersonalització i mecanització de la música i el seu efecte nociu sobre l’emoció. Així, per culpa de la partitura i de la lectura musical, molts alumnes acaben vivint l’experiència d’aprendre música com un acte mancat de sentit afectiu i estètic. Cal, doncs, reflexionar sobre l’ús de la lectura musical en l’aprenentatge musical i valorar-ne el seus pros i contres.
La primera consideració que caldrà dur a terme serà, doncs, revisar la utilitat de la partitura i, per tant, la necessitat de l’aprenentatge de la lectura musical; és a dir, quina funció desenvolupa la partitura en l’aprenentatge musical?
- Com hem comentat, la partitura neix de la pròpia essència de la música: l’efimeritat. Allò que constitueix la màgia de la música, també en constitueix la seva fragilitat, el seu taló d’Aquil·les. La música neix i mor pràcticament al mateix instant, fugaçment ens trasllada al seu paradís i al cap de res ens hi expulsa per sempre més. Només unes poques manifestacions musicals es salven d’aquesta condemna, però el preu que en paguem és en forma de simplicitat i de brevetat. L’única manera de perviure que té una música sense partitura és adaptar-se a les limitacions de la transmissió oral, que són, simplement, les limitacions de la memòria humana.
- Per tant, la partitura i la lectura musical aporten dos beneficis indiscutibles: L’accés a un llegat històric cultural que sense partitura s’hauria esvaït per sempre més en l’oblit i, sobretot, la possibilitat que aquest llegat pogués superar les restriccions imposades per les limitacions de la memòria humana.
Cal considerar aquest darrer punt amb especial deteniment. El cervell humà és, sens dubte, una meravellosa i poderosa màquina de processar informació. Els fruits de la ment humana, siguin del tipus que siguin, impressionen: ciència, art, espiritualitat, cultura, tecnologia, afectes, etc. El cervell humà sembla no tenir límits, pel que fa al seu potencial. Però en realitat els té ja que tot allò que excel·leix tan magníficament a nivell qualitatiu mostra, per contra, moltes més limitacions quan ho considerem des d’un angle quantitatiu. I aquestes limitacions es manifesten en dues dimensions:
- Capacitat d’emmagatzemar informació a llarg termini.
- Capacitat de retenir en la memòria de treball una quantitat d’informació més enllà d’un límit. (La memòria de treball és la memòria a curt termini, aquella que utilitzem per mantenir provisionalment informació a la consciència mentre realitzem una tasca).
- Pel que fa a la memòria a llarg termini, ens trobem amb la contradicció que molts intèrprets tenen memoritzat un repertori ingent, milers d’hores i pàgines de música. Semblaria, doncs, que el cervell humà no té tantes limitacions en aquests sentit.
- Però hem de mirar amb cura aquesta dada: aquesta quantitat ingent de repertori com ha estat memoritzada?
- I aquí és on hem de considerar el paper que juga la memòria de treball i les seves limitacions: per poder memoritzar una quantitat tan gran de repertori cal poder-la repetir un bon nombre de vegades i, a més, comprendre-la a través de l’anàlisi.
- Per tant, malgrat la memòria a llarg termini sigui poderosa, depèn de la capacitat d’aprenentatge condicionada per la memòria de treball.
Considerant aquestes característiques de la memòria humana, podem començar a entreveure el sentit de la necessitat de la partitura i la lectura musical. Sense un suport físic extern, el cervell humà no pot gestionar tanta informació musical simultàniament i retenir-la posteriorment a la memòria durant molt de temps. Caldrà considerar altres factors, doncs, per ponderar millor el paper de la lectura musical en l’aprenentatge i els seus avantatges i desavantatges.
