L’emoció en la interpretació musical (1)

El concepte d’emoció ha estat i està en constant revisió. Davant l’hegemonia històrica de plantejaments religiosos i racionalistes, l’emoció ha romàs, sovint, com una mena de subproducte o residu evolutiu més aviat vinculat a la nostra dimensió animal que no pas a la humana. Emocionar-se, en aquest sentit, vindria a ser una funció més aviat primitiva associada principalment a la supervivència que no pas una funció de tipus superior més vinculada a allò pròpiament i específicament humà.

Darrerament, des de la psicologia, ha sorgit un interès renovat per la importància de l’emoció, ja sigui en el marc estrictament psicoterapèutic com en el seu rol essencial en la qualitat de vida de tot individu. L’emoció, des d’aquest plantejament, ja no juga el paper secundari de complement a la supervivència, sinó que s’erigeix com a fonament principal de l’experiència de viure. En aquest sentit, es considera que vivim a través de les emocions, que viure és, al cap i a la fi, emocionar-se. Per tant, l’emoció juga un doble paper, des del punt de vista psicològic: informa d’allò que ens fa sentir millor o pitjor a la vida i ens permet experimentar la vida de manera plena i no només intel·lectualment.

De fet, l’emoció està formada principalment per un conjunt de respostes fisiològiques. Són respostes automàtiques, innates, prefixades genèticament, binàries amb un cert grau de variabilitat d’intensitat, i pràcticament instantànies, tot i que a través de l’aprenentatge poden ser modulades, almenys en part, per la consciència. Quan ens emocionem, allò que sentim, abans que res, és un estat fisiològic, una resposta corporal del nostre organisme a uns estímuls o situacions determinats. És només a partir d’aquesta reacció fisiològica que la nostra ment és capaç d’extreure’n un significat i prendre’n consciència i traduir-ho a sentit i significat. En aquest sentit, val a dir que primer reaccionem visceralment i, després, si podem, avaluem aquesta reacció i la modulem fins a un cert punt.

La modulació de l’emoció és necessària, se’n diu regulació emocional. L’extrem radical d’aqueta modulació seria la repressió, és a dir, la negació o supressió de tot sentiment associat a qualsevol reacció emocional; a l’extrem contrari ens trobaríem la impulsivitat, la manca absoluta de control de l’emoció. Val a dir, però, que l’emoció en si mateixa, el seu sorgiment com a reacció, no es pot controlar; en tot cas, en controlem la seva expressió (la conducta que emetem impulsats per l’emoció) o el filtratge dels estímuls que la poden desencadenar.

>>>> L’emoció en la interpretació musical (2)

© Marià Gràcia

© Marià Gràcia

Músic & Psicòleg

Share on whatsapp
Share on email
Share on twitter
Share on facebook
Share on print

Cursos, formació permanent, xerrades

  • Xerrades divulgatives

  • Cursos de diversa durada:

    • Breus (un matí o una tarda)

    • Mitjana durada (un dia matí i tarda)

    • Durada variada (diverses sessions a acordar en funció de la temàtica)

  • Diversos formats:

    • Tot el claustre

    • Per departaments o àrees

    • Grups reduïts de professorat

    • Equips directius

  • També adreçats a l’alumnat

    • Només alumnes

    • Alumnes i professorat

    • Diverses mides de grups en funció de la temàtica

Atenció individualitzada

  • Músics professionals:

    • Plena discreció i confidencialitat.

    • Suport en situacions d’estrès, ansietat o rendiment professional.

    • Informació i suport sobre alt rendiment.

    • Benestar personal i professional.

  • Estudiants:

    • Plena discreció i confidencialitat.

    • Orientació acadèmica, opcions de futur, dubtes sobre opcions de professionalització.

    • Identificació i/o diagnòstic en situacions excepcionals:

      • Altes capacitats

      • Problemes d’ansietat o de concentració

      • Problemes de motivació o de rendiment

  • Assessoraments a famílies:

    • Avaluació psicològica

      • Intel·ligència

      • Personalitat

      • Dificultats d’aprenentatge

    • Orientació acadèmica

    • Suport en situacions problemàtiques

      • Relació amb companys o professors

      • Problemes de conducta

      • Baixa motivació i baix rendiment

Assessorament a centres educatius

  • Totes les etapes educatives (elemental, professional o superior)

  • També centres d’ensenyament general (primària i secundària)

  • Atenció a nivell de centre, departaments o professorat.

 

  • Avaluació psicopedagògica:

    • Grups i alumnes individuals

    • Detecció d’altes capacitats

    • Intel·ligència, aptituds escolars, TDAH, dislèxia, etc.

  • Orientació escolar:

    • Canvis d’etapa

    • Itineraris professionals

  • Dificultats d’aprenentatge:

    • Assessorament al professorat

    • Orientació i atenció a alumnes i famílies

  • Consultes de casos concrets

    • Dinàmiques de grup

    • Problemes de comportament

  • Formació permanent