Tal com hem introduït a l’article anterior, pot resultar convenient aprofundir en la naturalesa i ús de les instruccions verbals en l’aprenentatge musical. Una anàlisi atenta pot desvetllar-ne característiques de gran interès.
La primera distinció a realitzar consisteix en diferenciar el caràcter explícit o analògic de les instruccions:
- Les instruccions explícites són de caire estrictament lògic:
- Descriuen la realitat de la manera més racional possible a través, principalment, d’abstraccions i de relacions lògiques i matemàtiques entre conceptes.
- Normalment, són instruccions literals que pretenen ajustar-se de manera fidel i objectiva als fets descrits i explicats de manera el màxim de precisa possible.
- Per contra, les instruccions analògiques es caracteritzen per basar-se principalment en analogies; és a dir, en l’ús de semblances o comparacions:
- Generalment, les analogies es construeixen sobre imatges o fets concrets, defugint al màxim possible l’abstracció.
- La metàfora representa el màxim exponent d’aquest tipus d’instrucció analògica.
- Tant són utilitzades per establir comparacions amb objectes com amb accions.
- La lògica en l’analogia es manté a nivell subjacent, a través de la coherència i sentit comú de les imatges o situacions emprades per establir la comparació, però no s’explicita ni justifica de manera expressa.
Com veiem, ambdós tipus d’instrucció verbal presenten característiques totalment contraposades. Mentre les instruccions explícites semblen apel·lar a una màxima objectivitat, les analògiques deixen molt marge per a la subjectivitat.
Un cop sabudes les principals característiques d’ambdós tipus d’instrucció, cal reflexionar sobre quina d’elles pot resultar més indicada per a l’aprenentatge musical:
- Com ja sabem, (veure els articles Cervell amateur vs cervell professional, o, també, El poder de les representacions mentals) el cervell humà és capaç de processar la informació tant a nivell digital / lògic / analític com analògic / holísitic / sintètic.
- També sabem que l’aprenentatge musical beu d’aquests dos modes de processament de la informació depenent del tipus d’aprenentatge al qual es dirigeixi, professional o aficionat.
- Per tant, podem pressuposar que ambdós tipus d’instrucció poden tenir cabuda en l’aprenentatge musical, però cal precisar-ne com i quan.
Per poder entendre quin lloc ocupa cada tipus d’instrucció verbal en l’aprenentatge musical, cal tenir present que, malgrat la seva enorme capacitat d’abstracció i de processament lògic de la informació, el cervell humà presenta unes clares limitacions per processar de manera seqüencial, lògica i analítica un cert volum d’informació, especialment d’informació d’una certa complexitat. En aquest sentit, hem d’acceptar que el cervell humà es mostra molt més còmode i fiable processant la informació de manera analògica.
Especialment pel que fa a la capacitat de càlcul, el cervell humà es veu condicionat per les limitacions de la memòria de treball i per la seva velocitat de processament. Qualsevol calculadora electrònica actual, per simple que aquesta sigui, serà capaç de realitzar perfectament en un instant càlculs prou complexos que per a la major part dels humans suposarien una llarga estona de concentració i esforç i, probablement, amb un marge d’error gens menyspreable. Per contra, resulta clar que el cervell humà és capaç de comprendre i donar sentit a tota una sèrie d’informació de tipus qualitatiu que avui en dia, encara, cap màquina ha pogut igualar.
Traslladant tot això a l’aprenentatge musical, i, especialment, a l’aprenentatge de tipus procedimental, podem començar a diferenciar l’aplicabilitat de cada tipus d’instrucció segons les necessitats de cada situació i moment:
- Donada la dificultat en poder processar mil·limètricament tots els paràmetres d’un moviment o sensació corporal, per simple que sigui, caldrà fer ús de representacions mentals de tipus analògic que ajudin a relativitzar les dades de manera intuïtiva.
- Pel que fa a l’entonació i ritme ens trobarem davant la mateixa situació, ja que resultarà del tot impossible poder mesurar i processar matemàticament aquests paràmetres del so.
- Tot i saber i comprendre la lògica matemàtica subjacent en aquests coneixements de tipus procedimental, la seva operativitat haurà de tenir lloc a través de representacions mentals analògiques.
Per exemple:
- És sabut que un interval d’octava alta respecte un so donat és el resultat de doblar exactament la seva freqüència sonora.
- Però sabem, igualment, que, aquesta operació matemàtica, el nostre cervell, a efectes pràctics d’afinar l’interval, no pot dur-la a terme i necessita traslladar-la a l’àmbit analògic per tal de poder afinar-la correctament.
- Mentre un instrument electrònic afinarà l’octava calculant numèricament exactament el nombre de vibracions per segon, un ésser humà haurà d’aprendre a fer-ho de manera intuïtiva.
El mateix succeeix amb un moviment corporal. Mentre un robot construirà el moviment a través d’una sèrie de dades numèriques en què totes les dimensions estiguin adequadament representades i mesurades, un ésser humà haurà de traduir aquesta informació a analogies:
- Podem mesurar el gest de passar l’arc tenint en compte angles, desplaçaments, pressió, velocitat, etc.
- Però, mentre un robot podrà aplicar aquestes dades amb total exactitud, un humà haurà de fer-ho a través de sensacions i, si cal, amb imatges (p. ex., acariciar un a superfície plana, dibuixar una mena de número vuit apaïsat infinit, etc.).
Per tant, podem començar a entreveure la utilitat i necessitat de les instruccions analògiques en l’aprenentatge musical. A través de les analogies (comparacions, imatges, metàfores) serà més fàcil traduir la informació a lògica racional a sensacions i experiències de tipus més subjectiu. Evidentment, aquestes traduccions de la informació en analogies seran de gran utilitat en la relació professor-alumne, però, tal com veurem en el proper article, també poden ser de gran utilitat per al propi músic en la seva parla interna o auto instruccions.
