Aquest article reflexiona, des d’una perspectiva neurocientífica, sobre un element essencial de l’aprenentatge musical: la capacitat de saber oblidar aprenentatges ja superats per tal de potenciar l’autoorganització neuronal.
Primer article, d’una sèrie de quatre, en què es plantegen les bases per a l’anàlisi psicològica de tocar en públic a partir d’una reflexió de Simon Rattle.
Segon article de la sèrie en què s’exposen i comenten diferents exemples de relació amb l’escenari (Anderszewski, Argerich, Barenboim, etc.)
En aquest tercer article s’analitzen els principals factors que condicionen una millor o pitjor relació amb l’escenari i el públic.
Últim article de la sèrie en el qual es proposen mesures de prevenció i abordatge de la problemàtica de l’ansietat i pànic escènics.
Sèrie de tres articles on s’analitza les diferents vies de transmissió verbal de coneixements per part del professor, així com la valoració del seu ús segons cada necessitat didàctica.
Segon article on s’aprofundeix amb major detall la diferència entre instrucció explícita o per analogia.
Tercer i últim article on s’analitzen les aplicacions dels diferents tipus d’instrucció verbal i se’n valoren els avantatges i desavantatges segons el context on siguin utilitzades.
Primer article d’una sèrie de tres, en què es s’analitza i es reflexiona sobre el paper de la lectura musical en l’aprenentatge, valorant-ne els seus pros i contres.
En aquest segon article s’aprofundeixen les diferents funcions i usos de la lectura musical.
Tercer i últim article en què s’analitza l’ús a l’aula de la lectura musical i els possibles errors que se’n poden derivar.
Primer article d’una sèrie de tres adreçats a comprendre les bases neurològiques de l’aprenentatge musical.
En aquest segon article es descriuen les principals característiques del cervell professional i l’aficionat.
Tercer i últim article, dedicat a la reflexió sobre les importants implicacions pedagògiques del tipus de cervell que es pretén implicar en la pràctica educativa.
Primer article d’una sèrie de vuit sobre l’emoció en la interpretació musical. S’abordarà el tema des d’una perspectiva psicològica i musical.
Segon article sobre l’emoció en la interpretació on s’aprofundeixen i diferencien els conceptes d’emoció i sentiment.
Tercer article de la sèrie en què s’analitza com actua a nivell cerebral l’emoció en la interpretació musical.
Quart article en què es proposa la principal hipòtesi de treball per comprendre la relació entre l’emoció i la música quan s’interpreta música.
Cinquè article on s’aprofundeix la relació de la música amb la capacitat prosòdica del cervell.
Sisè article en què s’aborda com els compositors han pogut traslladar-nos els sentiments de les seves vivències a través d’una partitura.
Serè i penúltim article on la dualitat coexistent a nivell emocional entre objectivitat i subjectivitat en la interpretació musical.
Últim article de la sèrie on es revisen les aplicacions pràctiques de tot allò exposat en els articles anteriors.
Primer article, d’una sèrie de quatre, per introduir el concepte essencial en aprenentatge de les representacions mentals.
Segon article dedicat a les representacions mentals en el qual s’aprofundeixen les seves característiques principals.
Tercer article sobre les representacions mentals on s’aprofundeix en el seu funcionamen a nivell cognitiu.
Quart i últim article de la sèrie dedicada a les representacions mentals en què s’aborda la seva relació i importància amb l’aprenentatge i pedagogia musical.
Article dedicat a l’anàlisi i reflexió del paper del control en la interpretació musical a través de la comparació amb el salt de trampolí.
Aquest article proposa una reflexió sobre la relació entre la música i la nostra vida quotidiana per tal de buscar-ne un sa equilibri.
Aquest article aborda la paradoxa que alguns excel·lents músics no acabin de ser massa bons professors. A què es deu aquesta aparent contradicció?